“Quan en l’escoltar d’un adéu sents un per sempre…
el cor, se t’arronsa fins el punt d’esclatar
no volent existir en cap de les hores…
els ulls, s’inunden de llàgrimes salades
que rodolen esquitxant les nues sabates,
els peus humits no trepitgen, insensibles,
me emboliquen els núvols grisos del patir.”